Ron, la sang dels pirates

Tots sabem que els pirates estaven relacionats amb el consum excessiu de ron. Però, quan comença aquesta relació sentimental entre el pirata i el ron?

El ron és un destilat de la canya de sucre, va ser portat d'España, però fou a les plantacions de canya de sucre al Carib on es va produïr en grans quantitats. El 1690, a Barbados, ja es parla d'un licor anomenat kill-devil o "mata diables", també s'anomenava rumbullion o "gran motí".

Es creu que és en aquesta última paraula d'un prové la denominació ron, perquè a finals del segle XVII ja es parlava de "rum", "rhum" o "ron".

Els mariners de l'època patien el fet de que els aliments i l'aigua es tiraven a perdre ràpidament. Per a fer l'aigua potable, els pirates començaren a afegir ron. Com el licor era abundant, en pocs anys es va fer popular aquesta pràctica combinant aigua i ron. La marina anglesa començà a carregar ron a les bodegues i a fer racions diàries als tripulants igual que ho feien els pirates.

El ron feia l'aigua potable i infonia valor en la batalla, però també causava problemes. Els pirates es tornaven violents i agressius, molts motins esdevingueren a causa del ron. Altres vegades ocurria tot el contrari com la captura del vaixell de Calico Jack, on ell i la seua tripulació foren capturats quan estaven dormint per una borraxera (un altre motiu per a no beure).

Al ron diluït amb aigua, els mariners anglesos van afegir sucre i suc de llima, per a previndre l'escorbut, creant així un còctel conegut com el "Grog". Altres combinats pirates eren el "Blackstrap" i el "Rumfustian". Però el més curiós era el del pirata Barba Negra compost per ron amb pólvora, una combinació que no aconseje des d'aquest bloc.

Les begudes espirituoses i les seues combinacions

Com ja vam parlar a aquest bloc sobre el Consell Regulador de Denominacions Específiques de les Begudes Espirituoses Tradicionals d'Alacant. Avuí faré una xicoteta explicació sobre les diferents combinacions que podem fer amb aquestes begudes tan conegudes per a nosaltres.

El Café d'Alcoi és resultat de la maceració de café aràbica amb alcohol i té una gradació d'entre 15% i 25% en volum. Naix a Alcoi al segle XIX durant la Revolució Industrial, els obrers el feien a casa per emportar-se'l a les empreses i aguantar tota la jornada.

A l'actualitat es pot prendre en diverses combinacions:

"Plis-play" o "Burret": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i una o dos de cola amb gel.

"Mentira": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i dos de llimó.

"Negreta": Una part d'aperittiu de Café d'Alcoi i tres parts de cervesa.

"Sellet": Només a un petit got, rep aquest nom pel got en que es veu.

"Pingüí" o "Barraqueta": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i tres d'orxata.

El Cantueso s'obté de la destilació de la flor i el pedúncle del Catueso en alcohol agrícola. La gradació es d'entre 25% i 35%. té un contingut mínim de 100 grams de sucre per litre.

L'Herbero de la Serra de Mariola és una beguda espirituosa anisada a l'Alcoià i el Comtat, s'obté mitjançant la destilació i la maceració d'herbes recolectades a la Serra de Mariola. La seua gradació és d'un 22 a un 40%.

Amb la combinació de tots dos s'obté una forta beguda anomenada "Mesclaet".

L'Anís Paloma de Monforte del Cid es resultat de la destilació de d'Anís Verd y/o Anís Badiana. Té un grau alcoholic molt alt amb un volum d'entre 40 i 55%. El máxim de sucre per litre és de 50 grams.

L'Anís Paloma pot ser combinat de deverses formes:

"Paloma" (Monfort): El caràcter sec d'aquest anís es apropiat per a combinar-lo amb aigua gelada donant lloc a una beguda molts blanca i opalescent anomenada "Nuvolet".

"Barrejat" (Castelló de la Plana): Combinat d'Anís de Monfort amb mistela.

"Canari" (Aigües): Un dit de xarop de llimó, dos dits d'Anís de Monfort i la resta del got amb aigua. A Altea rep el nom de "Gall".

"Sequet" (Mutxamel): Es pren d'un colp una copa d'anís i seguidament un got d'aigua.

"Marquesa" (Xixona): Una part d'Anís de Monfort i tres parts de llimó o café pedregat.

Xupitos, xicotets però fortets

Pareix un gotet xicotet i innocent. El veus i penses "un glop i au!". Quan el beus sents un sabor dolç que en mil·lèssimes de segon comença a cremar i a provocar irritació com si fós un ferro al roig viu adintrant-se en la gola. Aquesta sensació és la més habitual quan beus xupitos. No obstant, aquesta impressió varia segons els ingredients i el tipus.

Altres xupitos tenen un sabor agradable i traicioner, beus un i creus que pots fer-te un altre, i quan portes 5 la innocència d'allò begut convida al dimoni al teu interior. Alces el cap i tot pega voltes.

A continuació presentaré alguns exemples de xupitos per a preparar a festes amb amics o coneguts i impressionar amb la beguda més traicionera.

El Jellyfish o Medusa:

-A un got de xupito gelat es tira 1/2 de tequila, un altre de sambuca i 2 o 3 gotetes de tabasc.

El seu nom es deu que la sensació quan entra dins de nosaltres es semblant a engolir-se aquest "bonic" animalet. A més, l'efecte del tabasc al got simula la forma d'una medusa. La gradació d'aquesta Medusa és d'un 39% i l'embriaguesa no tarda a aplegar quan el beus. Però és sense dubte una opció per a entrar en calor.

B-52

-Aquest bombarder és utilitzat pels Estats Units des de 1955. La seua elaboració és trifàsica, es a dir, conté 3 licors diferents que, amb delicadesa, poden dibuixar l'interior del got. Aquests licors són Kahlúa, Baileys i Cointreau, 1/3 per a cada ingredient. S'han de vertir els tres licors amb l'ordre establert, intentant formar capes amb una cullereta i molta suavitat. El B-52 té una gradació etílica del 23%.

La Cucaracha (Panerola en català)

-Aquest taponet és original de Mèxic el nom es deu a que tots els que se la prenen ilustren la forma en que camina una panerola marejeda quan ixen del bar. Aquesta beguda no pot negar la seua procedència debut als seus ingredients i a la seua preparació: 1/2 de tequila i 1/2 de licor de café elaborades a un got de cristal al que es pren foc amb una cullereta petita. Mentres es crema l'alcohol s'ha de beure amb una canyeta de plàstic amb precaució. Quan s'estima convenient i abans de que s'apague la flama s'ha de beure per a gaudir del seu sabor explosiu i de la seua gradació del 32%.

A Xixona també s'anomena "Cucaracha" a un xupito flamejat fet amb Tia Maria i Vozka, amb idèntic procés d'elaboració.

Pousse Café

-Amb 5 ingredients és un dels colpets més variats. Aquests són granadina, cointreau, crema de menta, galliano i brandy, 1/5 per a cada ingredient. Que superposats, amb moltíssima delicadesa, en ordre s'obté un arc de Sant Martí fet amb cinc capes. Aquest fou el primer colpet de begudes superposades s'utilitzà a França a finals del segle XIX. Als anys 20 el Pousse Café era un dels més selectes còctels entre les dones de la alta societat i es solia beure a l'hora del café. Aquest xupito conté 29% d'alcohol.

Cites célebres sobre beguda

François Mouriac, novelista i premi Nobel.

"Un mal escritor pot arribar a ser un bon crític, per la mateixa raó que un pèssim vi també pot aplegar a ser un bon vinagre"

Enrique Javier Poncela, escritor.

"El pudor és un sòlid que només es disol amb alcohol i diners" Enrique Javier Poncela, escritor.

Thomas Love Peacock, escritor.

"Hi ha dues raons per a beure; una és quan tens sed i l'altra per a prevenir-la"

Plató, filòsof

"L'home vell es xiquet dues vegades, amb l'home ebri passa el mateix"

"El vi dóna fortalesa als homes fatigats"

"Els joves deuen abstenir-se de beure vi fins els divuit anys, doncs és un error afegir foc al foc"

Conversa entre Wiston Churchill i la vescomtessa Lady Astor:

Nancy Astor: Quina vergonya, Primer Ministre, vosté està borratxo!

Churchill: Si, però açò es passa, vosté seguirà sempre igual de lletja.

Nancy Astor: Si fóra jo la seua dona, sir Winston, li posaria una dosi de cianur al desdejuni.

Churchill: Si jo fóra el seu home, lady Nancy, prendria amb molt de gust eixe cianur.

Luter, filòsof.

"La gent astuta quan vol averiguar el vertader caràcter d'un home, l'emborratxa."

Séneca, polític, filòsof i escritor llatí.

"L'embriaguesa és símplement una demència voluntària."

"El vi encén el còlera"

Plini el Vell, escritor llatí.

"Al vi es troba la veritat"

W. C. Fields, comediant i malabarista del segle XIX.

"Jo no bec aigua, el peixos forniquen en ella"

Vícor Hugo, escritor

"Déu va fer l'aigua, però l'home va fer el vi."

Com podeu observar hi ha diverses opinions des de l'antiguitat però jo em quede amb una frase de Miguel de Cervantes:

"Massa vi, ni guarda secret ni compleix paraula"

Begudes medicinals naturals

Les plantes medicinals són aquells vegetals que contenen qualsevol substància que puga ser empreda per a fins terapèutics.

Al món hi ha més de 260.000 tipus de plantes conegudes, de les que un 10% són medicinals. L'abundància d'aques tipus de vegetació varia per zones, d'altra banda tampoc es coneixen les propietats de gran part de les plantes del Món.
La recol·lecció de la planta és convenient que es faça quan els principis actius están madurs. Els vegetals s'han d'assecar ràpidament per a no perdre les seues propietats i el sucre no es fermente. Hem de tenir en compte que les herbes seques amb el temps perden propietats, de manera que no s'ha deixar molt de temps sense consumir. Les flors s'agafen acabades d'obrir i assecar-se amb paper net. Pel que fa a les fulles es recol·lectarán abans i durant la floració. Si les plantes s'agafen senceres es precís deposseïr les fulles marcides i les restes de terra. Les llavors i fruits no necessiten cap tractament. Les arrels i escorces és important que collir-les de plantes joves per a extraure les propietats més fàcil i nítidament.

Entre les preparacions més conegudes de plantes medicinals cal destacar: la infusió, la decocció, la reducció, la maceració. els xarops, el suc i els vins medicinals.

• La infusió és la més coneguda, consisteix en calfar l'aigua i afegir la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'parta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. La part de la planta que s'utilitza a la infusió sol la més ser jove, com fulles, flors i llavors.
• La decocció suposa bullir la planta en aigua durant un periode de temps determinat. Aquest procediment s'utilitza amb les parts més dures com l'escorça, arrels i tiges.
• La reducció és la cocció de la planta durant més de 20 minuts. S'empre per a principis actius resistents al calor i dels que es necessita una major concentració.
• Maceració consisteix en deixar reposar la planta en aigua freda. D'aquesta manera s'extrauen els principis inestables enfront de la calor pero solubles en l'aigua.
• La tintura, també anomenada vi medicinal, es realitza macerant una part de la planta per cinc d'alcohol. Generalment s'usa planta seca i serveix per si els principis actius no són dissolubles o el sabor és desagradable. Exemple de tintura és el vi de quina o el patxaran.
• Els xarops són dissolucions de sucre en aigua als que després s'afegeix la planta.
• El suc s'obté trituran les plantes fresques i obteniint el líquid.

Les plantes medicinals alivien gran quantitat de malalties de qualsevol tipus: pectorals i antitussives, tòniques i digestives, laxants, diürètiques, abortives, hipnòtiques, estimulants, antireumàtiques, vermífugues, vulneràries i carminatives. A les nostres serres i muntanyes hi ha més de 30 tipus diferents.

En aquesta pàgina trobareu molta informació sobre els tipus d'herbes i plantes medicinals: http://www.botanical-online.com/plantesmedicinals.htm

Maridatge: l'art de combinar vi i menjar

A l'enogastronomia el bon menjar troba un auxiliar en el vi que proporcina un color, olor i sabor especial per al paladar. A aquesta tècnica culinària intervenen diversos factors com la quantitat de vi, la graduació, el calor o el tipus de menjar.

A continuació us mostraré els vins ideals per a cada ocasió:

A l'aperitiu es recomanable vi sec blanc o fortificat, o també escumat Brut.

Els peixos i menjars mariners varien depenent de com es cuine.
-Amb salsa suau: blanc sec o lleugerament madur, o escumat Brut o demi-sec.
-Amb salsa forta: blanc madur, rosat sec o tinto jove de mitjà cos.
-Bacallà: tinto jove o blanc madur.
-Anxova, tonyina, salmó i sardina: tinto jove, blanc madur o, sencillament, rosat.

Pel que fa a la carn cal distingir entre blanca i roja.
-La carn blanca si es serveix amb salsa suau, millor amb vi blanc sec jove, tinto jove o escumat brut. Si la carn blanca es serveix amb salsa forta el vi ha de ser tinto madur mitjà o robust. Les aus de cacera també es poden acompanyar de tinto mitjà (l'ànec), tinto suau o blanc sec (el titot), o blanc dolç o escumat rosat amb el foie gras.

-La carn roja amb salsa suau té un gran sabor amb tinto jove o escumat Brut. I la carn roja amb salsa picant o carn de cacera necessiten un vi fort com ho és el tinto robust i madur.

Les pastes segons la salsa poden necessitar escumós Brut, blanc o tinto jove a les salses suaus; o tinto madur robust o escumat Brut per a salses condimentades.

Per als postres millor vins dolços blancs, fortificats o escumats.

Els vins escumats són ideals per a quasi tots els menjars.

Cervesa i salut

Aquesta beguda mil.lenària originària de la cultura mediterrània clàsica, és una de les més consumides arreu del món. Fa segles que s'utilitza per a fins terapèutics però quasi no hi ha informació sobre les propietats medicinals i nutritives del consum moderat d'aquesta beguda.

Entre les seues propietats medicinals està la de prevenir l'alzheimer i altres problemes mentals amb dos o tres gots de cervesa diaris. La ingesta d'una quantitat no moderada podria ser tòxica pel cervell i no s'obtindrien resultats positius.

A més, un grup de científics de la Universitat d'Oregó als Estats Units confirma que el llúpol conté una sustància hormonal anomenada xanthohumol que posseïx efectes anticancerígens. Beure moderadament cervesa pot aplegar a reduïr en un 60% el perill de patir lessions coronàries, sobretot entre les dones perquè retrasa la menopàusia. També és beneficiosa per a qui pateix hipertensió o altes concentracions de lípids en la sang. La cervesa redueix possibilitat d'úlceres estomacals.

A diferència del que es diu, el consum responsable de cervesa no engreixa perquè un litre té entre 400 i 500 calories, la mateixa quantitat que el suc de taronja.

Aquestes dades són certes gràcies al Centre de Informació Cervesa i Salut creada debut a la demanda informativa existent. Aquesta entitat proporciona informació objectiva i contrastada als professionals sanitaris i a la societat.

D'altra banda he de repetir, com tantes vegades en aquest bloc, que si no es beu amb moderació i responsabilitat la salut i els consells ací donats no serveixen per a res.

http://www.cervezaysalud.es/