L'Abeurador Virtual

Ron, la sang dels pirates

2009-12-31T08:59:00.000-08:00

Tots sabem que els pirates estaven relacionats amb el consum excessiu de ron. Però, quan comença aquesta relació sentimental entre el pirata i el ron?

El ron és un destilat de la canya de sucre, va ser portat d'España, però fou a les plantacions de canya de sucre al Carib on es va produïr en grans quantitats. El 1690, a Barbados, ja es parla d'un licor anomenat kill-devil o "mata diables", també s'anomenava rumbullion o "gran motí".

Es creu que és en aquesta última paraula d'un prové la denominació ron, perquè a finals del segle XVII ja es parlava de "rum", "rhum" o "ron".

Els mariners de l'època patien el fet de que els aliments i l'aigua es tiraven a perdre ràpidament. Per a fer l'aigua potable, els pirates començaren a afegir ron. Com el licor era abundant, en pocs anys es va fer popular aquesta pràctica combinant aigua i ron. La marina anglesa començà a carregar ron a les bodegues i a fer racions diàries als tripulants igual que ho feien els pirates.

El ron feia l'aigua potable i infonia valor en la batalla, però també causava problemes. Els pirates es tornaven violents i agressius, molts motins esdevingueren a causa del ron. Altres vegades ocurria tot el contrari com la captura del vaixell de Calico Jack, on ell i la seua tripulació foren capturats quan estaven dormint per una borraxera (un altre motiu per a no beure).

Al ron diluït amb aigua, els mariners anglesos van afegir sucre i suc de llima, per a previndre l'escorbut, creant així un còctel conegut com el "Grog". Altres combinats pirates eren el "Blackstrap" i el "Rumfustian". Però el més curiós era el del pirata Barba Negra compost per ron amb pólvora, una combinació que no aconseje des d'aquest bloc.

Les begudes espirituoses i les seues combinacions

2009-12-31T07:34:00.000-08:00

Com ja vam parlar a aquest bloc sobre el Consell Regulador de Denominacions Específiques de les Begudes Espirituoses Tradicionals d'Alacant. Avuí faré una xicoteta explicació sobre les diferents combinacions que podem fer amb aquestes begudes tan conegudes per a nosaltres.

El Café d'Alcoi és resultat de la maceració de café aràbica amb alcohol i té una gradació d'entre 15% i 25% en volum. Naix a Alcoi al segle XIX durant la Revolució Industrial, els obrers el feien a casa per emportar-se'l a les empreses i aguantar tota la jornada.

A l'actualitat es pot prendre en diverses combinacions:

"Plis-play" o "Burret": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i una o dos de cola amb gel.

"Mentira": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i dos de llimó.

"Negreta": Una part d'aperittiu de Café d'Alcoi i tres parts de cervesa.

"Sellet": Només a un petit got, rep aquest nom pel got en que es veu.

"Pingüí" o "Barraqueta": Una part d'aperitiu de Café d'Alcoi i tres d'orxata.

El Cantueso s'obté de la destilació de la flor i el pedúncle del Catueso en alcohol agrícola. La gradació es d'entre 25% i 35%. té un contingut mínim de 100 grams de sucre per litre.

L'Herbero de la Serra de Mariola és una beguda espirituosa anisada a l'Alcoià i el Comtat, s'obté mitjançant la destilació i la maceració d'herbes recolectades a la Serra de Mariola. La seua gradació és d'un 22 a un 40%.

Amb la combinació de tots dos s'obté una forta beguda anomenada "Mesclaet".

L'Anís Paloma de Monforte del Cid es resultat de la destilació de d'Anís Verd y/o Anís Badiana. Té un grau alcoholic molt alt amb un volum d'entre 40 i 55%. El máxim de sucre per litre és de 50 grams.

L'Anís Paloma pot ser combinat de deverses formes:

"Paloma" (Monfort): El caràcter sec d'aquest anís es apropiat per a combinar-lo amb aigua gelada donant lloc a una beguda molts blanca i opalescent anomenada "Nuvolet".

"Barrejat" (Castelló de la Plana): Combinat d'Anís de Monfort amb mistela.

"Canari" (Aigües): Un dit de xarop de llimó, dos dits d'Anís de Monfort i la resta del got amb aigua. A Altea rep el nom de "Gall".

"Sequet" (Mutxamel): Es pren d'un colp una copa d'anís i seguidament un got d'aigua.

"Marquesa" (Xixona): Una part d'Anís de Monfort i tres parts de llimó o café pedregat.

Cites célebres sobre beguda

2009-12-31T04:09:00.000-08:00

François Mouriac, novelista i premi Nobel.

"Un mal escritor pot arribar a ser un bon crític, per la mateixa raó que un pèssim vi també pot aplegar a ser un bon vinagre"

Enrique Javier Poncela, escritor.

"El pudor és un sòlid que només es disol amb alcohol i diners" Enrique Javier Poncela, escritor.

Thomas Love Peacock, escritor.

"Hi ha dues raons per a beure; una és quan tens sed i l'altra per a prevenir-la"

Plató, filòsof

"L'home vell es xiquet dues vegades, amb l'home ebri passa el mateix"

"El vi dóna fortalesa als homes fatigats"

"Els joves deuen abstenir-se de beure vi fins els divuit anys, doncs és un error afegir foc al foc"

Conversa entre Wiston Churchill i la vescomtessa Lady Astor:

Nancy Astor: Quina vergonya, Primer Ministre, vosté està borratxo!

Churchill: Si, però açò es passa, vosté seguirà sempre igual de lletja.

Nancy Astor: Si fóra jo la seua dona, sir Winston, li posaria una dosi de cianur al desdejuni.

Churchill: Si jo fóra el seu home, lady Nancy, prendria amb molt de gust eixe cianur.

Luter, filòsof.

"La gent astuta quan vol averiguar el vertader caràcter d'un home, l'emborratxa."

Séneca, polític, filòsof i escritor llatí.

"L'embriaguesa és símplement una demència voluntària."

"El vi encén el còlera"

Plini el Vell, escritor llatí.

"Al vi es troba la veritat"

W. C. Fields, comediant i malabarista del segle XIX.

"Jo no bec aigua, el peixos forniquen en ella"

Vícor Hugo, escritor

"Déu va fer l'aigua, però l'home va fer el vi."

Com podeu observar hi ha diverses opinions des de l'antiguitat però jo em quede amb una frase de Miguel de Cervantes:

"Massa vi, ni guarda secret ni compleix paraula"

Begudes medicinals naturals

2009-12-31T01:52:00.000-08:00

Les plantes medicinals són aquells vegetals que contenen qualsevol substància que puga ser empreda per a fins terapèutics.

Al món hi ha més de 260.000 tipus de plantes conegudes, de les que un 10% són medicinals. L'abundància d'aques tipus de vegetació varia per zones, d'altra banda tampoc es coneixen les propietats de gran part de les plantes del Món.
La recol·lecció de la planta és convenient que es faça quan els principis actius están madurs. Els vegetals s'han d'assecar ràpidament per a no perdre les seues propietats i el sucre no es fermente. Hem de tenir en compte que les herbes seques amb el temps perden propietats, de manera que no s'ha deixar molt de temps sense consumir. Les flors s'agafen acabades d'obrir i assecar-se amb paper net. Pel que fa a les fulles es recol·lectarán abans i durant la floració. Si les plantes s'agafen senceres es precís deposseïr les fulles marcides i les restes de terra. Les llavors i fruits no necessiten cap tractament. Les arrels i escorces és important que collir-les de plantes joves per a extraure les propietats més fàcil i nítidament.

Entre les preparacions més conegudes de plantes medicinals cal destacar: la infusió, la decocció, la reducció, la maceració. els xarops, el suc i els vins medicinals.

La infusió és la més coneguda, consisteix en calfar l'aigua i afegir la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'parta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. La part de la planta que s'utilitza a la infusió sol la més ser jove, com fulles, flors i llavors.
La decocció suposa bullir la planta en aigua durant un periode de temps determinat. Aquest procediment s'utilitza amb les parts més dures com l'escorça, arrels i tiges.
La reducció és la cocció de la planta durant més de 20 minuts. S'empre per a principis actius resistents al calor i dels que es necessita una major concentració.
Maceració consisteix en deixar reposar la planta en aigua freda. D'aquesta manera s'extrauen els principis inestables enfront de la calor pero solubles en l'aigua.
La tintura, també anomenada vi medicinal, es realitza macerant una part de la planta per cinc d'alcohol. Generalment s'usa planta seca i serveix per si els principis actius no són dissolubles o el sabor és desagradable. Exemple de tintura és el vi de quina o el patxaran.
Els xarops són dissolucions de sucre en aigua als que després s'afegeix la planta.
El suc s'obté trituran les plantes fresques i obteniint el líquid.

Les plantes medicinals alivien gran quantitat de malalties de qualsevol tipus: pectorals i antitussives, tòniques i digestives, laxants, diürètiques, abortives, hipnòtiques, estimulants, antireumàtiques, vermífugues, vulneràries i carminatives. A les nostres serres i muntanyes hi ha més de 30 tipus diferents.

En aquesta pàgina trobareu molta informació sobre els tipus d'herbes i plantes medicinals: http://www.botanical-online.com/plantesmedicinals.htm

Maridatge: l'art de combinar vi i menjar

2009-12-30T14:36:00.000-08:00

A l'enogastronomia el bon menjar troba un auxiliar en el vi que proporcina un color, olor i sabor especial per al paladar. A aquesta tècnica culinària intervenen diversos factors com la quantitat de vi, la graduació, el calor o el tipus de menjar.

A continuació us mostraré els vins ideals per a cada ocasió:

A l'aperitiu es recomanable vi sec blanc o fortificat, o també escumat Brut.

Els peixos i menjars mariners varien depenent de com es cuine.
-Amb salsa suau: blanc sec o lleugerament madur, o escumat Brut o demi-sec.
-Amb salsa forta: blanc madur, rosat sec o tinto jove de mitjà cos.
-Bacallà: tinto jove o blanc madur.
-Anxova, tonyina, salmó i sardina: tinto jove, blanc madur o, sencillament, rosat.

Pel que fa a la carn cal distingir entre blanca i roja.
-La carn blanca si es serveix amb salsa suau, millor amb vi blanc sec jove, tinto jove o escumat brut. Si la carn blanca es serveix amb salsa forta el vi ha de ser tinto madur mitjà o robust. Les aus de cacera també es poden acompanyar de tinto mitjà (l'ànec), tinto suau o blanc sec (el titot), o blanc dolç o escumat rosat amb el foie gras.

-La carn roja amb salsa suau té un gran sabor amb tinto jove o escumat Brut. I la carn roja amb salsa picant o carn de cacera necessiten un vi fort com ho és el tinto robust i madur.

Les pastes segons la salsa poden necessitar escumós Brut, blanc o tinto jove a les salses suaus; o tinto madur robust o escumat Brut per a salses condimentades.

Per als postres millor vins dolços blancs, fortificats o escumats.

Els vins escumats són ideals per a quasi tots els menjars.

Cervesa i salut

2009-12-30T13:01:00.000-08:00

Aquesta beguda mil.lenària originària de la cultura mediterrània clàsica, és una de les més consumides arreu del món. Fa segles que s'utilitza per a fins terapèutics però quasi no hi ha informació sobre les propietats medicinals i nutritives del consum moderat d'aquesta beguda.

Entre les seues propietats medicinals està la de prevenir l'alzheimer i altres problemes mentals amb dos o tres gots de cervesa diaris. La ingesta d'una quantitat no moderada podria ser tòxica pel cervell i no s'obtindrien resultats positius.

A més, un grup de científics de la Universitat d'Oregó als Estats Units confirma que el llúpol conté una sustància hormonal anomenada xanthohumol que posseïx efectes anticancerígens. Beure moderadament cervesa pot aplegar a reduïr en un 60% el perill de patir lessions coronàries, sobretot entre les dones perquè retrasa la menopàusia. També és beneficiosa per a qui pateix hipertensió o altes concentracions de lípids en la sang. La cervesa redueix possibilitat d'úlceres estomacals.

A diferència del que es diu, el consum responsable de cervesa no engreixa perquè un litre té entre 400 i 500 calories, la mateixa quantitat que el suc de taronja.

Aquestes dades són certes gràcies al Centre de Informació Cervesa i Salut creada debut a la demanda informativa existent. Aquesta entitat proporciona informació objectiva i contrastada als professionals sanitaris i a la societat.

D'altra banda he de repetir, com tantes vegades en aquest bloc, que si no es beu amb moderació i responsabilitat la salut i els consells ací donats no serveixen per a res.

http://www.cervezaysalud.es/

El CAVA: vi escumós de la celebració

2009-12-29T08:06:00.000-08:00

Durant les festes de Nadal el Cava comença a omplir les nostres taules.

L'origen del Cava es troba associat a l'esplendor de la viticultura catalana de mitjans del segle XIX. Els estudis de microbiologia de Louis Pasteur aplicats al vi van representar poder controlar la segona fermentació a l’ampolla, i el descobriment del tap de suro va fer que no es perdessin les bombolles que es produeixen en el vi. Així va néixer el mètode tradicional o champenoise.

Durant el segle XIX, diverses famílies de Sant Sadurní d'Anoia inicien la recerca d'aquesta nova tècnica d'elaboració i l’apliquen a les bodegues de la zona vinculades l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. D’aquesta manera, naix el Cava, amb una identitat que li és pròpia i diferent de qualsevol altre vi escumós de qualitat.

El 1872, s'elaboren al municipi de Sant Sadurní d'Anoia les primeres ampolles de Cava seguint el mètode tradicional de segona fermentació a l’ampolla. S'inicia així l’elaboració i la vila es converteix en la capital neuràlgica del Cava.

Durant els anys vint es consolida al mercat espanyol tenint un gran creixement i consolidant-se internacionalment al llarg del segle XX. Hui en dia es un dels sectors vitivinícoles més dinàmics i pròspers. La producció d'ampolles a l'any ja supera les 220 milions que arribena cosumidors de tot el món.

Com és d'esperar el Cava compta amb l'IGP (Identificació Geogràfica Protegida) controlada pel prestigiós Consell Regulador del Cava.

Aquesta entitat s'encarrega d'una gran tasca com és orientar, vigilar i controlar la producció, l'elaboració i la qualitat dels vins escumats. Es a dir, vetlar pel prestigi de la denominació Cava i perseguir-ne l'ús indegut mitjançant funcions de defensa jurídica i institucional de la denominació.

El Cava es produeix a l'anomenada "Regió del Cava" formada per un total de 159 municipis de les províncies de Barcelona, Tarragona, LLeida, Girona, La Rioja, Àlaba, Saragossa, Navarra, València i Badajoz. Aquestes zones són les úniques amb capacitat legal per a produïr i comercialitzar aquest vi escumós amb la denominació Cava.

Per a degustar sabrosament aquesta beguda cal tenir en compte la temperatura, la copa i el servei.

-La temperatura adecuada es troba entre els 5 i els 8 graus, bé refredant-lo unes hores al frigorífic, o bé mitja hora a un recipient amb aigua i gel.

-La copa ha de ser de cristall fi transparent i aflatuda o en forma de tulipà per a conservar el sabor.

-El servei es realitzarà inclinant suaument la copa i sense omplir més de 2/3 de la seua capacitat.

"Sake": el calor del Sol Naixent

2009-12-28T08:05:00.000-08:00

"Sake" es una parula nipona que significa "beguda alcoholica", però a occident quan diem "sake" en referim a un tipus de beguda anomenat "nihonshu", "alcohol japonés". El "sake" es resultat de la fermentació de l'arrós, una elaboració semblant a la cervesa.

Al Japó el sake es serveix fred, tibi o calent depenent de la qualitat del sake, del bebedor o de l'estació de l'any. Beure sake calent es va fer popular durant la Segona Guerra Mundial per a amagar l'aspror del suc d'arrós.

També s'utilitza a gran quantitat de ritus Orientals. Els sionístes el serveixen com a purificador de l'ànima als seus rituals, festivals i cerimònies (semblant al vi de l'eucaristia catòlica). A la II Guerra Mundial, els kamikaze japonesos el bebien abans de alçar vol contra els enemics.

A diverses celebracions i victòries esportives es pren el "iwai-zake" (sake de celebració), aquest és servit per a repartir fortuna als assistents. Després d'un dinar lleuger on es celebre la cerimònia del té la gent sol fer-se un got de sake.

Els últims any al país del sol naixent s'elabora el "toso" amb motiu de la celebració de l'Any Nou. El "toso" és sake remullat amb "tososan", una planta medicinal xinesa. L'Any Nou el toso el proven, fins i tot, els xiquets. A algunes regions nipones els primers glops es beuen per ordre d'edat, des dels més joves fins els més vells.

Alcohol Killer, realitat o ficció?

2009-12-16T10:27:00.000-08:00

Hi ha una beguda al mercat, encara que poc comercialitzada, que redueix els efectes de l'alcohol, els graus d'alcoholemia i també la resaca...
Bé, sembla una broma però els creador d'Alcohol Killer diuen que no. Aquesta beguda és un refresc fent amb herbes i vitamines, amb gassificació light que ajuda a combatre els efectes negatius de l'alcohol.
La metabolització de l'alcohol al cos varia segons la persona, depén de molt factors: edat, sexe, condició física, alimentació i la quantitat d'alcohol...entre altres. Aquest producte sense precedents aumenta la rapidesa de la metabolització sense efectes secundaris per al fetge, o les condicions de resaca del matí següent. L'efecte és un estat que aclareix la vista i el malestar així com lleva la sensació de resaca del dia següent.
El refresc ha estat provat per l'Oficina de Salut Pública d'Eslovaquia i certifica la veracitat i la seua eficàcia. Aquesta aprovació és vàlida per a tots el països de la Unió Europea.

Però pot existir un producte tan excel·lent? Jo l'he provat i en efecte, et sent com si no hagueres begut, però d'altra banda no tot el món assimila igual la beguda. Per això l'Alcohol Killer no té els mateixos efectes per tot el món.

L'Alcohol Killer activa tots els mecanismes de defensa del cos davant les begudes alcoholiques. D'altra banda no prevé, protegix ni inactiva al 100% l'activitat que l'alochol causa sobre l'ésser humà. Per això considere que amb Alcohol Killer o sense ell, si has de conduir, no begues.

La "Queimada", un ritual mil·lenari

2009-12-14T07:32:00.000-08:00

La "Queimada" gallega, és un dels rituals més difosos realitzat amb aiguardent.
L'elaboració del brebatge conté una mescla de cultures com la cèltica -elements poètics de conjurs-, romànics, germànics -el plaer per posar-se ebris de manera col·lectiva i el gust per la beguda encesa en flames- i àrabs -el sucre i l'aiguardent-.
Estableix el seu origen entre al segle XI coincidint amb la construcció de la Catedral de Santiago.

L'aiguardent es crema afegint sucre, pells de taronja i llimó, café o vi. Amb un bon pols es pren foc i es remou amb un cullerot mentre es recita un ancestral conjur.
Quan les flames agafen un color blavenc estarà llest per a fer-se servir.

El conjurament consisteix en una cançó antiga que tracta de purificar les ànimes amb el foc així com asustar a les bruixes i als dimonis.

Us presente el CRDE-BETA

2009-11-09T03:45:00.000-08:00

Consell Regulador de Denominacions Específiques de les Begudes Espirituoses Tradicionals d'Alacant

Així s'anomena l'entitat encarrregada de protegir la identificació geogràfica i el que representa la fidelitat a les caracterísitques que originaren els seu prestigi inicial, les pròpies materies primes i el seu procés d'elaboració. Estableix un reglament intern que fixa les "condicions d'ús" d'aquest nom geogràfic.

Aquest Consell Regulador s'encarrega de begudes com "Café d'Alcoi", "Cantueso Alacantí", "Anís Paloma de Monfort del Cid" i "Herbero de la Serra de Mariola".

Les principals empreses vinculades a aquesta entitat són DESTILERIAS DE MONFORTE DEL CID S.L.,LICORES DE MARIOLA S.A., LICORES SINC S.A.,LIMIÑANA Y BOTELLA S.L., RICARDO MENOR C. B., SALAS Y SIRVENT S.L.

A les próximes entrades gaudirem d'un passeig per la història, elaboració i tractament d'aquestes begudes.

El bloodymary del mestre Rodrigueees

2009-10-13T00:31:00.000-07:00

Com fer un bon BloodyMary

BENVINGUTS A L'ESTAT LÍQUID DE LA XARXA

2009-09-29T15:28:00.000-07:00

L'abeurador virtual va més enllà d'una simple tasca on es pot degustar beguda. Ací es parla d'història, coneixements, opinions sinceres i variades. No som partíceps del radicalisme, alcohol SI o alcohol NO....volem parlar de tot tipus de líquids saludables o no que siguen agraïts als distints gustos i pal.ladars humans. Històries, anécdotes, i, com no, receptes. Des de l'aiguardent més traicioner fins el got d'aigua més pur.

En aquest lloc de la xarxa podrem fer parades als llocs més curiosos i obtenir coneixements arreu del món del sector. Marques registrades, productes protegits, utilitats de cada beguda.

Un lloc per als 5 sentits.