El ron és un destilat de la canya de sucre, va ser portat d'España, però fou a les plantacions de canya de sucre al Carib on es va produïr en grans quantitats. El 1690, a Barbados, ja es parla d'un licor anomenat kill-devil o "mata diables", també s'anomenava rumbullion o "gran motí".
Es creu que és en aquesta última paraula d'un prové la denominació ron, perquè a finals del segle XVII ja es parlava de "rum", "rhum" o "ron".
Els mariners de l'època patien el fet de que els aliments i l'aigua es tiraven a perdre ràpidament. Per a fer l'aigua potable, els pirates començaren a afegir ron. Com el licor era abundant, en pocs anys es va fer popular aquesta pràctica combinant aigua i ron. La marina anglesa començà a carregar ron a les bodegues i a fer racions diàries als tripulants igual que ho feien els pirates.
El ron feia l'aigua potable i infonia valor en la batalla, però també causava problemes. Els pirates es tornaven violents i agressius, molts motins esdevingueren a causa del ron. Altres vegades ocurria tot el contrari com la captura del vaixell de Calico Jack, on ell i la seua tripulació foren capturats quan estaven dormint per una borraxera (un altre motiu per a no beure).Al ron diluït amb aigua, els mariners anglesos van afegir sucre i suc de llima, per a previndre l'escorbut, creant així un còctel conegut com el "Grog". Altres combinats pirates eren el "Blackstrap" i el "Rumfustian". Però el més curiós era el del pirata Barba Negra compost per ron amb pólvora, una combinació que no aconseje des d'aquest bloc.
El Cantueso s'obté de la destilació de la flor i el pedúncle del Catueso en alcohol agrícola. La gradació es d'entre 25% i 35%. té un contingut mínim de 100 grams de sucre per litre.
L'Anís Paloma de Monforte del Cid es resultat de la destilació de d'Anís Verd y/o Anís Badiana. Té un grau alcoholic molt alt amb un volum d'entre 40 i 55%. El máxim de sucre per litre és de 50 grams.