Ron, la sang dels pirates

Tots sabem que els pirates estaven relacionats amb el consum excessiu de ron. Però, quan comença aquesta relació sentimental entre el pirata i el ron?

El ron és un destilat de la canya de sucre, va ser portat d'España, però fou a les plantacions de canya de sucre al Carib on es va produïr en grans quantitats. El 1690, a Barbados, ja es parla d'un licor anomenat kill-devil o "mata diables", també s'anomenava rumbullion o "gran motí".

Es creu que és en aquesta última paraula d'un prové la denominació ron, perquè a finals del segle XVII ja es parlava de "rum", "rhum" o "ron".

Els mariners de l'època patien el fet de que els aliments i l'aigua es tiraven a perdre ràpidament. Per a fer l'aigua potable, els pirates començaren a afegir ron. Com el licor era abundant, en pocs anys es va fer popular aquesta pràctica combinant aigua i ron. La marina anglesa començà a carregar ron a les bodegues i a fer racions diàries als tripulants igual que ho feien els pirates.

El ron feia l'aigua potable i infonia valor en la batalla, però també causava problemes. Els pirates es tornaven violents i agressius, molts motins esdevingueren a causa del ron. Altres vegades ocurria tot el contrari com la captura del vaixell de Calico Jack, on ell i la seua tripulació foren capturats quan estaven dormint per una borraxera (un altre motiu per a no beure).

Al ron diluït amb aigua, els mariners anglesos van afegir sucre i suc de llima, per a previndre l'escorbut, creant així un còctel conegut com el "Grog". Altres combinats pirates eren el "Blackstrap" i el "Rumfustian". Però el més curiós era el del pirata Barba Negra compost per ron amb pólvora, una combinació que no aconseje des d'aquest bloc.